jueves, 19 de mayo de 2011

De Walt Disney






... Después de esperar tanto, un día como cualquier otro decidí "triunfar"...



Decidí no esperar a las oportunidades sino yo mismo buscarlas,
Decidí ver cada problema como la oportunidad de encontrar una solución,
Decidí ver cada desierto como la oportunidad de encontrar un oasis,
Decidí ver cada noche como un misterio a resolver,
Decidí ver cada día como una nueva oportunidad de ser feliz.

Aquel día descubrí que mi único rival no eran más que mis propias debilidades, y que en éstas, está la única y mejor forma de superarnos.


Aquel día dejé de temer a perder y empecé a temer a no ganar,
descubrí que no era yo el mejor y que quizás nunca lo fui.
Me dejó de importar quién ganara o perdiera;
ahora me importa simplemente saberme mejor que ayer.

Aprendí que lo difícil no es llegar a la cima, sino jamás dejar de subir.
Aprendí que el mejor triunfo que puedo tener, es tener el derecho de llamar a alguien «Amigo».

Descubrí que el amor es más que un simple estado de enamoramiento,
«el amor es una filosofía de vida».



Aquel día dejé de ser un reflejo de mis escasos triunfos pasados y empecé a ser mi propia tenue luz de este presente; aprendí que de nada sirve ser luz si no vas a iluminar el camino de los demás.

Aquel día decidí cambiar tantas cosas...


Aquel día aprendí que los sueños son solamente para hacerse realidad.




Desde aquel día ya no duermo para descansar... ahora simplemente duermo para soñar.




Walt Disney

miércoles, 6 de abril de 2011

Everybody loves babies




A Thomas Balmès film that takes a look at one year in the life of four babies: one from Mongolia, one from Namibia, one from San Francisco and one from Tokyo... All of them at the same time! Then, you can see how the environment and the culture within you are born affects from the moment you are born. Interesting...


viernes, 1 de abril de 2011

Vivencias y miradas alarmantemente diferentes, para un mismo barrio

Seidu es una persona que llega a Barcelona después de un largo viaje desde su país, muy muy lejos. Aquí os dejo el video donde podréis opinar vosotros mismos, la mirada del recién llegado, ponerse en su piel, en el de aquí, y ver diferencias culturales entre unos y otro. Una situación complicada

lunes, 14 de marzo de 2011

Relat: Què carai és un voluntari?

Voluntari és…

Força, és voluntat, és ajuda, és compromís, és donar suport, és ser una companyia, una guia, és ser lúdic quan tot sembla tristor, és creixement personal, és empenta.

Voluntari és… ser la crossa per a qui li manca la cama, és ser la mà que ajuda a caminar quan ja pot recolzar el peu, i és deixar anar lliure la persona quan ja veus que pot caminar per ella mateixa.

Voluntari és ser allà, sense fer res meravellós ni extraordinari, però sent molt humà. És donar-te a tu mateix, als altres, desconeguts, innocents i/o víctimes, i entregar-te incondicionalment. Sense esperar res, sense imaginar-te res, simplement comprenent, escoltant, ajudant, aprenent d’ells, que tenen molt per ensenyar-nos, i anant-hi des de l’essència del fons humà.

Ser voluntari esdevé una oportunitat per a l’altre, una esperança, un esbarjo, un no pensar en la meva situació quan estic amb tu, o bé veure-la diferent. Et converteixes en un imant, en una persona lliure dels seus actes que aprèn sobre coses que, potser, no s’havia plantejat encara. I tens la sort, en el fons, de poder ser la persona que va a ajudar, a donar, i no la persona que necessita rebre… Sense que t’importi allò que diguin, sense fer res de molt especial o difícil, fas molt – moltíssim - per unes poques persones que habiten en la nostra societat.

I cada vegada que plego del Voluntariat, em sento renovada, amb idees fresques, i amb la sensació de comprendre una mica millor el món i l’ésser humà. Només són 4 hores, però quines 4 hores! Diferents a totes les de la resta de la setmana: altruistes, motivadores, esgotadores, renovadores, actives, infantils, adultes, sorprenents, educatives… i aprens que pots ser diferent a com et pensaves, o fins i tot molt millor! Perquè quant hi ha i quant ens queda per apendre d’aquest món… Començant pel carrer, per tu mateix o per la persona que tens al costat. I d’aquí, a voluntari...

… una oportunitat per veure el món des d’uns altres ulls!



viernes, 11 de marzo de 2011

Artículo de crítica a las onegés africanas

Crítica a las onegés africanas, por Gustau Nerín (antropólogo)

Para saber más: Libro "Blanc bo busca negre pobre" ("Blanco bueno busca negro pobre")

En palabras de Francesc Mateu (presidente de la Federació de ONGD de Cataluña) "Bienvenido sea el libro si sirve para hacer una reflexión de la cooperación, pero es injusto cuando lanza graves acusaciones sin dar nombres ni apellidos"..."Nerín juega al equívoco, maneja datos de estudios de hace años y habla de un tipo de cooperación que ya no es la imperante".

Ignasi Carreras, director del Instituto de Innovación Social de Esade, apunta que "Ahora vende mucho cargarse la cooperación y quien quiera cargársela debe hacerlo aportando datos; las oenegés siempre pueden aprender y mejorar pero generalizar es arriesgado"..."El gran problema de África no es la cooperación sino las reglas del comercio internacional, el cambio climático... El papel de las oenegés es concienciar a los países del Norte de los cambios que deben acometer para mitigar esta situación"


jueves, 10 de marzo de 2011