.JPG)
De nuevo, un nuevo curso. Comienza el cole y con él, la vuelta a la ONG los viernes por la tarde.
Este año, me encuentro con niños que dejan el grupo de “Petits” (6-8 años) y nuevos niños que entran en el grupo. Me pregunto a quién me encontraré, y de entre estos, si alguno del grupo de “Petits” me reconocerá o se acordará de mi. Muchas cosas pueden haber pasado este verano. Es magia y son niños.
Riiiing! ¡Ya son las 17h! Los niños empiezan a llegar. Como casi siempre, Antonella la primera. La encuentro muy concentrada construyendo su torre de Lego que pieza a pieza va haciendo crecer a su criterio. La llamo, se gira, me mira… sospechas de si me conoce, caras de “me suenas pero no sé de que…”. La ayudo recordándole mi nombre y.... ¡PAM! ¡¡Mercè!! La memoria se recupera y se reubica: alegria que habla por si sola con los gestos faciales y un bien fuerte y caluroso abrazo que recibo sin esperármelo. Segundos infinitamente bonitos de reencuentro. Nos ponemos a hablar de las batallitas del año anterior y de cómo nos ha ido el verano. Después, nos incorporamos al resto de actividades.
Vale la pena. Hacer voluntariado vale la pena. Te enriqueces como persona, creces, abres tus ojos a cosas que sin ello no verías, aprendes, ayudas, influencias positivamente en la sociedad y en tu entorno más cercano, te rodeas de multiculturalidad, de respeto, de buenos propositos... no veo nada malo en ello. Y te conviertes en uno de ellos. Tu círculo de amistades desinteresadas, de conocidos, de personas que sientes casi tan cercanas como los de tu familia… se hace cada vez más grande. Paseo por el barrio del Raval de Barcelona como si estuviera en mi propia casa, y esto, antes de ser voluntaria en el Casal, no pasaba.
Ahora eres una más, como ellos, ni más ni menos, pero una más. Recibes gestos como estos de Antonella que son únicos. No hace falta hacer nada, simplemente ser tú mismo y estar predispuesto a ayudar y a ser voluntario.
Si tuviera que decir una palabra que definiera cómo me siento, cómo me hace sentir, o qué aporta el voluntariado a la sociedad y a la propia persona, simplemente diria… ¡Merece la pena!
Y para empezar, iría con esta idea: "Deja que el niño que llevas dentro... vuelva a nacer" :) Bien abierta a la vida:
http://www.youtube.com/watch?v=ec5c-I6ZuWI&feature=related
Después, con vuestro niño renacido, opinar vosotros mismos ;)
Mercè
Voluntaria de Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris
.JPG)
Diuen que la India o bé t’enamora, o bé no hi vols tornar en la vida. Per sort o per desgracia, no he conegut ningú encara que m’hagi dit que mai hi tornaria, o que no li hagués valgut la pena realizar aquet viatge que, desde la meva vivencia, va ser tan enriquidor, màgic i productiu com el seu país. Potser és que no hi crec en els blancs o negres, m’agraden també els intermitjos i els matissos, els colors, si bé hi ha gent que m’ha dit que li ha agradat molt però que deixa un amarg sabor de boca… Crec que en cada cas s’ha de matissar. Ni és tan bo ni tan dolent. Cadascú dirà en funció de la seva forma de pensar i veure/viure-ho.
+(9).JPG)
.JPG)
A mí el que més em va agradar de la India van ser els seus contrastos. Visc en un país (Espanya) on no hi han castes, només (hi dic només, perque hi han societats on n’hi han més de 10…) hi han 3 classes socials. La religió predominant és el catolicisme, més o menys practicat, i amb els anys i la arribada de la immigració i globalització el islam, judeisme, budisme, hinduisme… és van fent lloc entre les llars. Però son creences que més haviat la població porta dins. Fora predominen les presses,els mobils, la feina, l’oci, persones locals, persones estrangeres, però si més no, totes (o casi totes) amb vestimentes similars i rodejades de carrers asfaltats, amb indicacions i edificis més o menys alts. Entre ciutat i ciutat, boscos, montanyes i paisatges per descubrir característics de cada regió.
I la India… ben diferent. És com si fos un pastís de religions on cadascú té el seu lloc i manté les seves tradicions de sempre. Externament pots veure o entreveure el que porten a dins. Per ells és important i així ho exporten. Per les vestimentes, pel llenguatge corporal, i obviament per la cultura, diferencies al musulmà del Rajastàn amb el de Kerala, als hindús, a les castes… Per ells tot té un significat representatiu: el blanc és per les viudes, el sari vestit d’una determinada forma és per la casta guerrera, mentres que d’una altra forma pertany a la seguent casta. I aixi amb tantes coses, que fa necessari per al curios aterrar en aquest magic país per perdre’s i coneixer tots els seus secrets, palpar-se de les diferents olors (sabeu que olorava un flaire diferent a cada ciutat? Increíble!), espècies, economies, vegetacions, costums i gent.
+(3).JPG)
Trobaràs desert, trobaràs platja, trobaràs montanya, trobaràs palmerals, trobaràs molt de verd, trobaràs molt d’àrid… i infinits colors i pedres precioses. T’empassaràs llargues carrateres a ritme frenètic, i d’altres on la varietat de vehicles de transport et cautivarà: rickshaws, tuk tuk’s, taxis, autobusus destartelats, motocicletes que aprofiten l’espai en totes les seves dimensions, camells, ases, bicicletes amb seient darrera per transportar dues o fins a 4 persones, els propis peus, trens que sobreviuen les guerres… Trobaràs especies, nens que demanen calers, mares desesperades, persones que volen aparentar, persones que son elles mateixes amb sencillesa, homes impecablement nets i trajats, d’altres sense sabates, d’altres amb túnica diaria. Trobaràs gent que vol parlar amb tu, d’altra que ni et vol mirar, d’altre que vol però la seva condició no li permet adreçar-se a tú, i d’altre que l’únic interés que té en tu és l’economia. Trobaràs temples sagrats, veneració de rates, de micos, de vaques, de Déus. Coneixements ancestrals del kamasutra, medicina a base de bàlsams i reméis naturals. Creences que convé creure, d’altres que millor deixar-les, desenvolupament, estancament, somriures, tristesa, alegría, dia a dia, misticisme, dansa, música, cinema…
Et trobaràs (o no) a tu mateix rodejat de tant misteri i passió per lo seu. La India és converteix en una vivencia única plena de sensacions i emocions difícil de definir.
.
