Me'n vaig a Egipte!!

Pell de gallina de l'emoció al sentir que demà passat estaré volant cap a El Cairo. Em veig aterrant i trepitjant la terra àrab i anticipo pensaments (les sensacions per sort és impossible anticiparles, sempre seran un misteri ;-) ): "No m'ho puc creure. Per fi estic aquí. Jo.".

Qui em diria en a mí anys enrera quan vaig començar a endinsar-me en la cultura àrab a través de la dansa del ventre, que acabaria anant en breu a la cuna del seus orígens, d'on provenen tots aquests sons, ritmes i moviments que tant em cautiven. D'on prové la fantasia i el misteri faraónic, la construcció de les pirámides, Cleopatra, les faluques del Nil, Abu Simbel, els mercats de El Cairo, Esna, Kom Ombo... tanta historia i tanta cultura, tanta música i tanta Dansa.

I amb tot això s'inicia aquest divendres 26 de juny el Festival Internacional de la Dansa del Ventre a El Cairo. Sopar innaugural per donar peu a tota una setmana de classes magistrals, tallers, actuacions, competicions... amb l'honor de poder compartir sala amb grans mestres de tot el món i del seu propi món. Espero que la llengua no sigui un obstacle. Tot això a El Cairo aquesta setmana. Però aprofitant el meu vol a terres Egipcies, jo no em vull quedar en el "petit" (que no ho és pas) nucli de la dansa, i agafré les coses per obrir-me al país i fer-hi ruta. M'agrada perdre'm ja ho sabeu ;p

Després de visitar les intrigants Piràmides de Gizeh dissabte i deixar a la aventura un parell de dies més per la gran ciutat, agafarem un vol intern fins al sud d'Egipte, per coneixer Asswan, Abu Simbel, i més indrets que després pendràn forma, i acabarem creuant el Nil durant 3-4 dies per coneixer les seves poblacions més properes i els seus habitants. Com ens sentirem al agafar una faluca? Quina emoció... No sé què ens deparen aquestes terres, què prioritzarem veure o coneixer, només sé que per ara en tinc moltes ganes i que serà un somni fet realitat, no només en quant a la dansa es refereix, sino també a nivell personal.

Egipte és un país que sempre m'ha intrigat. És el primer país africà que se'm va donar a conèixer quan era molt petita gràcies al meu Avi. Part del viatje el faig per ell, que en pau descansi, que el seu interès i estudi per aquest país era inmens. Tot i això, ell no va poder tenir la oportunitat de veure in situ aquest país, de moure's per les seves terres, d'entrar a les piràmides, de palpar la seva calor o de tastar el seu menjar. Però el seu interès estava sempre actualitzat i connectat amb Egipte, ho sabia tot d'aquest país.

Egiptòleg nat i devot, desde ben petita escoltava amb les orelles ben obertes tot el que m'explicava sobre el país. Vaig acabar fent el treball de recerca de l'escola sobre les diferents teories estudiades i no estudiades de la construcció que amaguen les imponents Piramides de Gizeh, i recordo que ben orgullosa de la seva sabiesa i constància en el coneixement altruista per un món extern al seu, li vaig dedicar un apartat especial amb la teoria que s'estava formant ell mateix. Si no fos per tu Avi amb 6 anys no hagués sapigut de l'existencia d'aquest país africà més enllà del que expliquen les Mil i una nits i els contes de fades. Hi agefeixes aquest toc més místic i cultural a aquest viatge.

Gràcies Avi. Gràcies Dansa!