Me'n vaig a Egipte!!

Pell de gallina de l'emoció al sentir que demà passat estaré volant cap a El Cairo. Em veig aterrant i trepitjant la terra àrab i anticipo pensaments (les sensacions per sort és impossible anticiparles, sempre seran un misteri ;-) ): "No m'ho puc creure. Per fi estic aquí. Jo.".

Qui em diria en a mí anys enrera quan vaig començar a endinsar-me en la cultura àrab a través de la dansa del ventre, que acabaria anant en breu a la cuna del seus orígens, d'on provenen tots aquests sons, ritmes i moviments que tant em cautiven. D'on prové la fantasia i el misteri faraónic, la construcció de les pirámides, Cleopatra, les faluques del Nil, Abu Simbel, els mercats de El Cairo, Esna, Kom Ombo... tanta historia i tanta cultura, tanta música i tanta Dansa.

I amb tot això s'inicia aquest divendres 26 de juny el Festival Internacional de la Dansa del Ventre a El Cairo. Sopar innaugural per donar peu a tota una setmana de classes magistrals, tallers, actuacions, competicions... amb l'honor de poder compartir sala amb grans mestres de tot el món i del seu propi món. Espero que la llengua no sigui un obstacle. Tot això a El Cairo aquesta setmana. Però aprofitant el meu vol a terres Egipcies, jo no em vull quedar en el "petit" (que no ho és pas) nucli de la dansa, i agafré les coses per obrir-me al país i fer-hi ruta. M'agrada perdre'm ja ho sabeu ;p

Després de visitar les intrigants Piràmides de Gizeh dissabte i deixar a la aventura un parell de dies més per la gran ciutat, agafarem un vol intern fins al sud d'Egipte, per coneixer Asswan, Abu Simbel, i més indrets que després pendràn forma, i acabarem creuant el Nil durant 3-4 dies per coneixer les seves poblacions més properes i els seus habitants. Com ens sentirem al agafar una faluca? Quina emoció... No sé què ens deparen aquestes terres, què prioritzarem veure o coneixer, només sé que per ara en tinc moltes ganes i que serà un somni fet realitat, no només en quant a la dansa es refereix, sino també a nivell personal.

Egipte és un país que sempre m'ha intrigat. És el primer país africà que se'm va donar a conèixer quan era molt petita gràcies al meu Avi. Part del viatje el faig per ell, que en pau descansi, que el seu interès i estudi per aquest país era inmens. Tot i això, ell no va poder tenir la oportunitat de veure in situ aquest país, de moure's per les seves terres, d'entrar a les piràmides, de palpar la seva calor o de tastar el seu menjar. Però el seu interès estava sempre actualitzat i connectat amb Egipte, ho sabia tot d'aquest país.

Egiptòleg nat i devot, desde ben petita escoltava amb les orelles ben obertes tot el que m'explicava sobre el país. Vaig acabar fent el treball de recerca de l'escola sobre les diferents teories estudiades i no estudiades de la construcció que amaguen les imponents Piramides de Gizeh, i recordo que ben orgullosa de la seva sabiesa i constància en el coneixement altruista per un món extern al seu, li vaig dedicar un apartat especial amb la teoria que s'estava formant ell mateix. Si no fos per tu Avi amb 6 anys no hagués sapigut de l'existencia d'aquest país africà més enllà del que expliquen les Mil i una nits i els contes de fades. Hi agefeixes aquest toc més místic i cultural a aquest viatge.

Gràcies Avi. Gràcies Dansa!

Un ejemplo para la humanidad, todo lo que nos enseña Vicente Ferrer

Vicente Ferrer ya no está entre nosotros y quería dedicarle un apartado especial.

Fuera de parcialismos ideologicos y/o políticos, fiel a sí mismo, no ha dejado nunca de contribuir e insistir por una India mejor. Su vocación, ayudar a los demás. Y a eso a destinado la mayor parte de su vida. Lo altamente valorable es que no lo hacia desde el ego, desde el narcisimo o el egocentrismo, sino desde el altruismo y la causa REAL que hay en ayudar a un país que lo necesita. Y lo hacía con actos, desde sus tierras, él mismo ponia sus manos y sus pies, en vez de mandar a que otros lo hicieran...

Veía y vivía las necesidades del país como las suyas propias, y estoy segura de que más de una noche se la habrá pasado en vela si no había podido salvar a algún niño de las mafias en aquel dia o del engaño del robo. Y la fidelidad a sus creencias van más allá del día a día, con un coraje y fortaleza de ser admirables tanto que le expulsan del país y es amenazado pero el sigue con su misión. Sin miedo. Seguro de sí mismo. Y eso es lo que nos enseña a los que tanto amamos este mundo. Sé fiel a tus creencias, apuesta por tí y, mal está quien te quiera cambiar o te deje entrever que has de cambiar algo (¿por interés propio?)..Son los otros (los que le amenazaban y perseguían en la India) los que tienen un problema (y bien serio), no él.

Un ejemplo para la humanidad.

Su cuerpo se va pero nos deja su persona como aprendizaje master de la vida, sin querer cambiar al pobre o necesitado sino aceptandolo y ayudandole a que pueda ser quien realmente quiere ser pero no puede por falta de recursos. Esta es la verdadera ayuda.

Gracias. Gracias. Gracias. Toda tu labor no tiene un valor monetario, ni se puede medir en palabras. Nos enseñas todo lo que una persona puede contribuir en este mundo que a veces se nos hecha encima.

Gracias

Que en paz descanses ;)

http://www.fundacionvicenteferrer.org/esp/home.php
Transforma la sociedad en humanidad